A partir de la perforació generem dos mòduls en tensió que dialoguen a dues alçades diferents i s’amotllen a l’estructura preexistent de l’església. Aquests re-uneixen els tres entorns del context: pati, plaça i la pròpia església. Aconsegueixen activar el conjunt a través de la cultura, configurant un nou espai expositiu que posa en equilibri l’entorn i el resignifica.

La perforació, acompanyada del desplaçament, es manté present també dins dels mòduls alhora de generar les obertures de detall. D’aquesta manera un únic gest, contundent i unitari, és protagonista de la intervenció.